Activitat complementària

L'activitat complementària consistirà en;

Cercar 10 productes  representatius de la Comunitat Valenciana.

 Els productes escollits podran ser de tot tipus alimentaris, tèxtil, artesanals, industrials, tecnològics,etc.

Perquè l'activitat sigui més enriquidora seria convenient que no tots els productes pertanyessin a la mateixa tipologia sinó que hagués varietat en l'elecció.

Indicar quines són les seves característiques principals i les bondats dels mateixos. Un exemple podria ser el Torró.

Aquesta activitat serà de caràcter voluntari i la podrà realitzar tot aquell que vulgui millorar la seva nota.

Un exemple de com fer l'activitat seria;
Producte: Torró
Denominació: caldria indicar que localitat, comarca o província és originària.
Composició: Indicar els components.
Ús: Quina és el seu ús

Característiques: destacar les bondats del productes.

Aquest guió no és rígid, s'adaptarà depenent del tipus de producte.

Aquesta activitat  s'ha de lliurar abans de la realització de l'exposició oral del treball.

Ampliació de contingut

Us facilito els següents enllaços perquè quan realitzeu l'activitat 2 disposeu d'informació extra en cas que sigui necessària.

Els conceptes i continguts estan donats simplement és materiar per ampliar en cas que sigui necessari per al treball o si algú vol satisfer la seva curiorsidad.

1. Concepte Economia i Màrqueting:
https://drive.google.com/file/d/0B0VIXX9nbJCHUkhUS3Z4TVJReEk/view?usp=sharing

2. Consumidor:

https://drive.google.com/file/d/0B0VIXX9nbJCHeUxmMGxTa3g2QjQ/view?usp=sharing

3. Necessitats Maslow i Segmentació:

https://drive.google.com/file/d/0B0VIXX9nbJCHTzhzOWhYWnR2cTg/view?usp=sharing

4.  Disseny Sostenible
https://drive.google.com/open?id=0BxJFCQGVXkbLQnVKeW56NTVLSHM

5. Posicionament:
https://drive.google.com/file/d/0B0VIXX9nbJCHQXp6bGNDX1V1MVU/view?usp=sharing

6. Màrqueting de Guerra:
https://drive.google.com/file/d/0B0VIXX9nbJCHWWRVTDZ5Vms3dmc/view?usp=sharing

7. Producte:
https://drive.google.com/file/d/0B0VIXX9nbJCHeV9kSzMtTkpMVlE/view?usp=sharing

8. Packaging:
https://drive.google.com/file/d/0B0VIXX9nbJCHTlo4Tl9TTkNtWjA/view?usp=sharing

9. Preu:
https://drive.google.com/file/d/0B0VIXX9nbJCHSEFjNFpzSVh2NUE/view?usp=sharing

10. Distribució:
https://drive.google.com/file/d/0B0VIXX9nbJCHX3dvZnFGbWl2RUU/view?usp=sharing

11. Publicitat:
https://drive.google.com/file/d/0B0VIXX9nbJCHTFlsbWwwQ1B2VUk/view?usp=sharing

12. Plantejament:
https://drive.google.com/file/d/0B0VIXX9nbJCHTEtGbnluWnVDVWM/view?usp=sharing

    

Recomanacions per a la presentació de la tasca final.

 Haureu de realitzar-la amb mitjans informàtics, preferiblement amb el programa Prezzi. Haureu de participar tots els components del grup. Us adjunto vídeo tutorial perquè aprengueu a utilitzar Prezzi. I enllaç on us podeu descarregar el programa. 

Descarregar: https://prezi.softonic.com/aplicaciones-web

Tutorial Prezi:   https://youtu.be/E9RJEkiCN3g

Prezi és una aplicació de presentacions en línia i una eina narrativa que fa servir un sol llenç en comptes de diapositives tradicionals i separades. Els textos, imatges, vídeos o altres objectes de presentació són posats en un llenç infinit i presentats ordenadament en marc presentables. El llenç permet als usuaris crear una presentació no lineal, on poden usar zoom en un mapa visual. Es pot definir un camí a través dels objectes i marcs, aconseguint un ordre desitjat per l'usuari. La presentació final es pot desenvolupar en una finestra del navegador, també permetent una presentació fora de línia amb només descarregar l'arxiu.

Prezi es pot usar en línia o es pot descarregar per treballar-sense connexió a internet. 

Activitat 3 Tasca Final

La tasca final per l’avaluació de la Unitat Didàctica “Màrqueting Mix” consistirà en  l’exposició a l’aula de l’activitat grupal número 3.

L’exposició haureu de fer-la amb l’ús de les noves tecnologies, podreu ajudar-vos de dibuixos, gràfics, vídeos, fotos... Més endavant s'indicarà concretament com s'ha de dur a terme.

Fareu una introducció de l’activitat dient els motius pels qual heu escollit l’empresa. Haureu de descriure les estratègies utilitzades per l’empresa (producte, preu, distribució i promoció). Justificaran les estratègies escollides per l’empresa o argumentaran perquè agafaríeu d'altres. 

L'esquema per a dur a terme l'exposició seria:

Nom de l'empresa

Justificació de la seva elecció en base als criteris donats

Activitat de l'empresa.

Descripció de les polítiques de màrqueting utilitzades.

Política de Preus.

Política de Distribució.

Política de Promoció.

Política de Producte.

Justificar l'acord o desacord amb les polítiques adoptades per l'empresa.

Conclusió final.

Aquest guió pot ser ampliat, si l'alumne ho creu convenient.

Activitat 2

Cercar una empresa de la Comunitat Valenciana que estigui localitzada al Parc Empresarial d’Elx  i haureu d’identificar: Les polítiques de Màrqueting Mix que utilitza l’empresa i descriure-les . (Política de Preu. Política de Comunicació. Política de Distribució. Política de Producte.) 

Justificant perquè l’empresa adopta unes polítiques i no altres.  

En el cas de no estar d’acord en l’elecció de l’empresa, haureu de indicar la política a adoptar i quals serien els  beneficis. 

Perquè serveixi d'exemple, política de preus, triada l'empresa haurem d'analitzar quina estratègia triat tenint en compte les diferents variables com públic objectiu, fase de desenvolupament del productes, competidors ...

Les diferents polítiques entre les que podria haver triat l'empresa seria:

• Política de preu alt o selectiva: és la que permetria un recupero de la inversió en un termini més curt. Aquest tipus de política només és aplicable quan ens dirigim a segments de mercat amb alt poder adquisitiu amb un producte amb alta diferenciació.

• Política de penetració o de preu baix: té com a objectiu guanyar una porció més gran de mercat. Si l'empresa, un cop guanyada la porció de mercat pretesa, té com a objectiu pujar els preus han de ser molt curosos ja que poden presentar dificultats per a això.

• Política d'imitació o comparació: només mirem a la competència, vam determinar fortaleses i debilitats del nostre producte / servei i en funció d'aquesta anàlisi alineem el nostre preu per sobre o per sota de la competència.

• Preus de llançament o introducció: Es llança un producte al mercat amb un preu transitori, amb caràcter d'oferta promocional, deixant-se sense definir clarament quin serà el seu preu definitiu. Constitueix una política de mans lliures per a l'empresa, ja que la pujada posterior no es considerarà com a tal, sinó com la desaparició d'aquell preu conjuntural.

Activitat 1

Haureu d'elaborar un vocabulari al llarg de la unitat didàctica "Màrqueting Mix" sobre els termes nous que apareixen relacionats amb la matèria. És convenient que us ajudeu del TERMCAT. El vocabulari haurà de tenir entre 20 i 30 termes.

S'ordenaran alfabèticament, es realitzaran en grup i es lliuraran el mateix dia que es realitzi la presentació del treball final.

Cada terme ben definit tindrà un valor de 0,33.

 

El TERMCAT és el centre de terminologia de la llengua catalana, creat el 1985 per la Generalitat de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans.

La missió del TERMCAT és coordinar l'activitat terminològica en llengua catalana, mitjançant la prestació de serveis de qualitat, la creació de productes terminològics i la normalització de neologismes, per garantir la disponibilitat de la terminologia catalana en tots els sectors de coneixement i d'activitat i per afavorir-ne l'ús.

El TERMCAT té també una reconeguda trajectòria en l'àmbit internacional, i participa regularment en les xarxes de col·laboració terminològica multilingüe.

Les empreses més innovadores del món

Apple lidera la classificació de les companyies que més han millorat els seus resultats a través de la recerca en el 2016, seguida de Google i Tesla, segons una anàlisi publicada per Boston Consulting Group i que ha elaborat Statista. La consultora obté els seus resultats d'entrevistes a executius sènior, informació que completa amb els resultats financers de les empreses. Davant d'aquesta classificació, la de patents registrades mostra resultats molt diferents. En aquesta llista les empreses xineses són les que lideren totes les classificacions.

Les Claus de Apple: Alguns dels productes resulten tan nous i innovadors que poden provocar un canvi radical en la societat i model de conducta de les persones, és el cas de dispositius com l'iPad. És molt comú pensar que aquests productes segueixen una evolució lineal. Seguint l'exemple de l'iPad, la seva evolució lineal es basaria en predecessors com el Palm Pilot, els tablet PC amb Windows, i els iPhones. Però aquesta idea és errònia.

De fet, els productes revolucionaris sorgeixen d’una combinación de factors. Dins de l'empresa i fora, la gent adquireix noves tecnologies i noves formes d'utilitzar els aparells. Per aquest motiu, no només la tecnologia canvia a les persones, sinó que les persones canvien el rumb de les nueves tecnologies.

El negoci de la creativitat viral

El seu negoci va d'això. Patricia Ratia, Marta Nicolau i Juan Sánchez comparteixen generació (1986, són millennials) i empresa. Van deixar els seus treballs -en Deloitte i L'Oréal, respectivament- per muntar SamyRoad el 2012. La startup, que va tancar 2016 amb 1,5 milions de facturació, és una gran galeria que serveix de punt de trobada a creadors, categoritzats per influència i àrea temàtica a Internet, i marques que els busquen perquè promocionin els seus productes a través de continguts personalitzats. 

La influència és la capacitat i la força per prescriure un lloc, un producte, una peça de roba, un cotxe ... I la influència en línia, és a dir, el pes en xarxes com YouTube, Instagram o Twitter, és avui la moneda més cara de Internet. Fins a la irrupció de les xarxes socials en la vida dels ciutadans, aquesta tasca la feien els líders d'opinió des dels mitjans. Marques, publicistes, creadors i consumidors saben que això ha canviat i que Internet iguala a tots els interlocutors. Les marques el coneixen, però encara els falta una estratègia. "Saber qui són, on són, què fan, com parlen i quant costa pagar-los", apunta Patricia Ratia, responsable financera de l'startup. "Moltes marques i agències encara no connecten amb les noves generacions que es manegen amb la imatge i, sobretot, en vídeo", afegeix.

Estratègies de distribució

ELS SUPERMERCATS CANVIEN LES SEVES ESTRATÈGIES PEL EMPENTA DE L'ONLINE

Les grans cadenes de distribució a Espanya s'han adonat que pujar al carro de l'eCommerce no és una opció. Les més avantatjades en matèria online són les que van veure això fa més temps, mentre que les que han esgotat fins a l'últim moment, com Mercadona, veuen com ara han de posar-se al dia per emportar-se un tros del pastís. Mentrestant, canviar les seves estratègies en l'offline per no perdre consumidors és la prioritat.
El diagnòstic és clar, segons totes les associacions empresarials lligades a la distribució: la restricció d'horaris i la falta de llibertat en l'obertura de les botigues físiques és un fre per al seu creixement.
Obrir els diumenges és la solució que han implantat ja la majoria dels supermercats, en un intent de fer front a la temptació de comprar des de casa.
Des Anged, associació que agrupa les grans cadenes de distribució, posen com a exemple les Balears: "En 2016 es van ampliar a 16 els diumenges i festius d'obertura, gràcies al que ha augmentat un 4% la facturació i han crescut un altre 4% les afiliacions a la Seguretat Social d'empleats de comerç ".
A més, les presses en sortir de la feina per arribar al supermercat abans que tanqui i poder omplir la nevera han acabat amb la liberalització dels horaris comercials. La Comunitat de Madrid va ser pionera, amb l'aprovació el 2012 d'una llei que permet a qualsevol establiment obrir 24 hores els 365 dies de l'any.

El resultat? Els establiments tanquen cada vegada més tard, permetent fer la compra a hores que abans eren impensables. Carrefour fins i tot té operatives a Madrid algunes botigues obertes les 24 hores del dia.

Últimes tendències en Màrqueting

El món digital es troba en plena efervescència. Cada dia som testimonis de com les tendències se succeeixen amb una rapidesa que, en moltes ocasions costa seguir. Una fotografia davant la qual no podem perdre el temps i convé posar el focus sobre aquelles que realment estan funcionant.

Especialment en el terreny del màrqueting B2B. Així ho posa de manifest l'últim informe elaborat per Gartner que posa en relleu les principals tendències que no hem de perdre de vista en l'entorn digital.

Veiem com la intel·ligència artificial i el machine learning poden fer que tant les noves com les existents aplicacions que trobem al mercat siguin més "smart".

"En el futur, la tecnologia s'integrarà en tot el negoci digital", expliquen els analistes responsables de l'informe. Fan referència al que podríem denominar com la construcció d'una malla o xarxa en la qual s'integren totes les persones, dispositius, continguts, tecnologia i serveis. És aquest conjunt d'engranatges el que realment fabrica l'experiència.

Dins de les conclusions, cal destacar que l'arquitectura empresarial i la innovació tecnològica han de ser plantejades com a estratègies a llarg termini. Davant el primer dels conceptes, els líders empresarials han de utilitzar-lo per dominar les tendències emergents per oferir als usuaris experiències personalitzades i contextualitzades.

Aquí, juguen un paper fonamental tecnologies com la realitat virtual i la augmentada. Possibiliten la creació de nous sistemes. I és que l'objectiu és que aquesta intel·ligència de la qual venim parlant s'abraci en tots els sectors.

Perquè pugui fer-se una idea de cap a on s'està dirigint el sector, a continuació us oferim les 10 tendències que dins del sector del màrqueting B2B no hauríem de perdre de vista, tal com recullen des de The Drum:

1. Intel·ligència artificial i machine learning

2. Aplicacions intel·ligents

3. "Intelligent things"

4. Realitat virtual i augmentada

5. Sistemes de conversa

6. Arquitectura de seguretat adaptativa

7. Plataformes tecnològiques digitals

8. "Malla digital" i arquitectura de serveis

9. "Digital Twins"

10. Blockchains